Embuts de palla

octubre, 2012

Embuts de palla. Tota la veritat es desconfigura entre filams de coure i rialles de serra-mamerra. Pensaments buits embolcallats de cordes asimfòniques que desafinen la veu quan intent proclamar, orgullosa, la meva innocència. Tenc un allau de mentides a punt de vessar cada vegada que veuré els teus ulls de menta. El cor disseccionat, aromes de Cuba, ritmes que dissimulen malucs i batecs que dirigeixen orquestres de tambors. La pèrdua no té final, estotjar la vida per sentir no és una excusa per a la pronunciació. Deix nuls tots els principis de finals.

Escrito por Marta Bertrán > metamorfosidecolors.wordpress.com
Ilustrado por Laura Castelló > lauracastelloilustracion.blogspot.com.es

 


Send to Kindle