Verd fosc

junio, 2013

verd fosc
Si haguessis de ser algun color series verd fosc.

Imagino un cos esvelt, dret darrera una finestra, mastegant les paraules que jo li invento. El sol li fa un reflex estrany sobre la blanca pell. Mira fora, a la gran olivera que corona el seu petit jardí, i pensa en el verd més fosc -és ell-.

Es posa una mica trist.

Pensa en els seus ulls verds tacats de terra i sol. Si haguessis de ser algun color, series verd fosc. Així pintaria aquest sentiment, d’un color verd d’aigües profundes i boscos llunyans.

Remena nerviós el seu cos per la cambra. Voldria volar, però no sap quin ocell escollir.

Una cançó l’acaricia lleu, barrejada amb l’aire calent d’una primavera llunyana. Li parla de somnis i de camins, de ser i viure; de seguir, al cap i a la fi.

Estimava la seva soledat, però avui la voldria regalar. Estimava la seva virtut, però avui la veu buida.

Escriure no és només explicar, pensa, mentre fulleja una llibreta que li van enviar amb sons de Cuba.

Escrito por: Elisabet Punse > calaixdesordenat.blogspot.com.es
Ilustrado por: María Beitia > mariabeitia.com

 


Send to Kindle